Panoràmica elaborada i cedida per VirtualTour.cat

La Llacuna és un municipi situat al vessant sud de la comarca de l’Anoia, tradicionalment obert a l’Alt Penedès i a les comarques tarragonines de l’Alt Camp i la Conca de Barberà. Es caracteritza per un relleu muntanyós amb clar predomini de l’activitat agrícola, bàsicament cereal i vinya, dintre d’un extens entorn forestal on despunta el cim del Castellar (945 m), el més alt de la comarca.

El terme inclou el principal centre urbà, el poble de La Llacuna, i altres nuclis com Rofes, Torrebusqueta, Les Vilates, Clot de les Barraques, Pollina, Ventanell ..., a més de masies escampades arreu del municipi. El conjunt demogràfic assoleix pràcticament els 1000 habitants.

La Llacuna ha estat tradicionalment un poble amb nombroses entitats culturals de diferent signe: la ja centenària “Coral La Cuitora”, iniciada l’any 1904 i actualment acompanyada d’altres col·lectius reconeguts i premiats: Banda de Música, Bastoners, Diables, Drac, Gegants i Grallers, La Mulassa, a més dels d’àmbit esportiu, teatral, artesanal... El poble compta també amb un Centre d’Estudis Llacunencs (CELL), recopilador de tot tipus d’informació gràfica i escrita sobre el municipi , i encarregat de la publicació del periòdic quadrimestral Ancosa centrat en la informació local.

Aquest teixit associatiu, unit a la bona predisposició del sector comercial de la vila i a l’empenta dels mateixos llacunencs ha comptat amb la participació de nouvinguts i simpatitzants del nostre poble. Aquest conjunt permet mantenir durant tot l’any variades celebracions de caràcter local, iniciades al gener amb el Tres Tombs de Sant Antonia Abat, en homenatge a la nostra pagesia, i continuades al llarg de l’any en diferents festes i aplecs, destacant, pel seu caràcter multitudinari, la Festa Major, el primer diumenge d’agost, i la Fira de Sant Andreu, el primer diumenge de desembre, d’arrels medievals, molt concorreguda per la rememorada matança del porc de la Plaça Major, punt neuràlgic dels esdeveniments llacunencs.

El nostre peculiar clima ha afavorit la presència, des de sempre, d’estiuejants atrets  pel nostre entorn boscós i les aigües de les nostres fonts. A destacar la font Cuitora, a poca distància del poble, punt idoni per a berenars i passejos curts durant els dies de bonança. L’estiueig tradicional es complementa des de fa pocs anys amb el turisme de cap de setmana allotjant en l’excel·lent oferta de cases rurals en el poble i en diferents punts del terme.

La cordialitat i l’acolliment de la nostra gent ha fet que el visitant, ocasional o habitual, se senti recompensat en compartir un temps de lleure entre nosaltres, en un indret proper i, al mateix temps, allunyat de grans centres urbans. Al cap i a la fi, La Llacuna no és un poble per on s’hi passa, a La Llacuna s’hi va. No en dubteu.

Estiu 2008.